jueves, 21 de julio de 2011

"Dos cosas llenan el ánimo de admiración y respeto, siempre nuevos y crecientes, cuanto con más frecuencia y aplicación se ocupa de ellas la reflexión: el cielo estrellado sobre mi y la ley moral en mi". Immanuel Kant (Filósofo alemán).


¿Es la ética un fundamento humano?

3 comentarios:

  1. El día 7 de Agosto de 2011 realizamos un café filosófico relacionado con este tema. El encuentro se realizó en l´Espai Mascladís de la calle Carders de Barcelona, y fué un éxito!!
    Gracias a todos y a todas por vuestra asistencia, y vuestras reflexiones.
    Informaremos sobre el próximo encuentro.

    ResponderEliminar
  2. Kant no ens diu quines regles s’han de seguir o que és el que s’ha de fer, sinó com ha de ser la vida moral o ètica: ha de ser lliure conforme al sentiment universal del deure i racionalment autònoma, al no dependre d’un principi extern, (Déu, grup social, hàbits, tradició ) rés de tot això pot condicionar la nostra voluntat.
    Tela no? Estem parlant del segle XVIII !!
    (Els anys cinquanta, quan jo vaig néixer, a les universitats, els bisbes encara no deixaven parlar de Kant)
    Podríem dir que per Kant hi ha conceptes exclusius de la raó pràctica: el de la lley moral i l’idea d’una necessitat pràctica de Déu (com funció legisladora “contra el caos”).
    Per Kant la immortalitat i l’existència de Déu, són postulats que, encara que sobre això no hi pot haver un coneixement científic, ni són demostrables, són el punt de partida necessari per que existeixi la llei moral del cor.
    Per això, en la CRp, al final, ell acaba dient això que tu has citat.

    ResponderEliminar
  3. Estic gaire bé d´acord amb tot el que diu Kant excepte amb la necessitat de la idea de Deu. Podem substituir la idea de Deu per la de humanitat o vida. Tot i així hem de tenir en compte les limitacions de la seva cosmovisió (al igual que la nostra també té les seves).
    Gràcies pel comentari, Anna.

    ResponderEliminar